Full 20 Sant Jordi 2018

43 pages
47 views
of 43
All materials on our website are shared by users. If you have any questions about copyright issues, please report us to resolve them. We are always happy to assist you.
Share
Description
“Ful 20”    Rev li àri   San Jor 2018      Maig 2018 Setmana literària Benvolgudes famílies, Un any més tenim el goig de presentar-vos la revista de…
Transcript
“Ful 20”    Rev li àri   San Jor 2018      Maig 2018 Setmana literària Benvolgudes famílies, Un any més tenim el goig de presentar-vos la revista de l’escola “Full 20”. Hi trobareu els treballs literaris de cada classe elaborats durant la setmana literària. Es tracta d’un text fet de manera col·laborativa entre tots els alumnes del grup classe. Esperem que us agradi i que valoreu l’esforç dels nens i nenes. També hi hem inclòs els punts de llibre que vam lliurar a l’Associació de comerciants de Poble-sec i Paral·lel. Els van fer dues nenes de 6è. El resultat del punt de llibre va ser magnífic! Ens tornarem a retrobar el curs vinent amb una nova revista. Mentrestant, gaudiu de la lectura! Salutacions, Isabel Costa Directora Escola Poble-sec UNA PINGÜINA EN PERILL Hi havia una vegada una família de pingüins emperadors que vivien en la seva colònia a l’ Antàrtida. El pare es deia Joan , la mare pingüina i la petita pingüina Estrella. Un dia van arribar a la colònia de l’emperador tres ocells skues amb molta gana, buscant pollets pingüins per menjar-se’ls . La petita pingüina Estrella al veure’ls va dir : “Aaaiiii auxiliiii! Skuuuuuessssssss!” El seu pare Joan al sentir-la va venir lliscant ràpidament pel gel i va salvar a la seva filla. Els skues se’n van haver d’anar volant pel cel sense haver menjat. Al dia següent la pingüina Estrella no estava enlloc . Els seus pares la cridaven: “Estreeellaaa! Estreeeellaaa!” però l’estrella no apareixia. Els pares pensaven que un skua se l’ havia menjat. Ara l’objectiu dels pares era trobar a la seva filleta indefensa . Després de buscar molt per tot arreu tota la colònia de pingüins emperadors, al final un d’ ells veu a l’ Estrella atrapada sota del gel de l’ Antàrtic. La petita pingüina havia caigut a l’aigua i no podia sortir. Els pares amb l’ajut de tota la colònia d’emperadors van picar amb el bec el gel i van fer un forat per on va poder sortir l’ Estrella. I per celebrar-ho van fer una gran festa patinant, lliscant pel gel i menjant Krill, calamars i peixos . Vet aquí un gos i vet aquí un gat aquest conte ja s’ ha acabat. Classe dels pingüins 2n La casa encantada Un bon dia de primavera, els germans Marc i Sara van anar a buscar els seus amics Alex i Adam per jugar al “pilla-pilla”. Mentre jugaven, la Sara va veure una muntanya i va dir als seus amics: - Mireu, mireu!!! Quina muntanya més alta! - Voleu anar a investigar la muntanya? Va dir l’Àlex. - Anem, anem a investigar! Van contestar tots. Tot seguit van començar a caminar i es van trobar un riu estret amb una corrent molt forta, van veure un pont de pedra i el van travessar. Van entrar en un bosc i van trobar una casa molt gran, van entrar i.... “Pam”! , la porta es va tancar. Els nens es van espantar: -Aaaaaaaah!!! Van cridar. L’ Alex va dir: - Segur que ha estat el vent. Els nens es troben en una habitació gran, amb poca llum i teranyines penjant per les parets. L’ Adam va veure un botó en una de les parets. - Nois, perquè serveix aquest botó? i el va prémer. De cop es va obrir una trampeta al terra i els nens van caure per una mena de tobogan llarg, ample i amb moltes corbes, fins a arribar a una habitació on hi havia molts llibres vells amb teranyines i pols. En un racó hi havia dues tombes d’on sortia una llum blava que enlluernava i estaven obertes de bat a bat. Als nens se’ls hi va posar la pell de gallina i no sabien que fer. De les tombes van sortir dues mòmies i els nens van començar a córrer com bojos, van veure que no hi havia escapatòria i van amagar-se darrera d’unes escales mentre les mòmies els perseguien. El lloc era reduït i els nens estaven atapeïts, l’ Adam es va repenjar a la paret i va prémer una palanca que estava amagada, es va obrir una porta petita i estreta. Els nens van veure una sortida, la van passar i van sortir al bosc, van baixar per la muntanya i... - No tornarem mai més a aquest bosc! Les mòmies no van poder passar ja que eren massa grans. Van córrer fins a casa seva amb por i al mateix temps emocionats per l’ aventura que havien viscut.... L’ Adam estava dormint i es va despertar tot espantat : - Quin somni més terrorífic! - Ara l’explicaré als meus amics! Classe de les àligues de 3rA ​ El secret de la bruixa   Vet  aquí  una  vegada,  en  una  nit  plujosa  de  tempesta,  hi  havia  una  casa  embruixada.  En aquesta casa hi  havia  una  sala  màgica  on  hi  havia  un  portal  màgic  que  transportava  al  futur.  En  aquesta  casa  embruixada hi vivien una bruixa i el seu gat.    Aquella  nit  un  nen  que  es  deia  Jordi  s’havia  perdut  i  va  trobar  la  casa  de  la  bruixa  per casualitat. Va  picar  al  timbre  per  demanar  ajuda  i  ella  va  obrir  la  porta  amablement  i  el  va  fer  passar.  En  Jordi  va  veure  que  aquella  dona  era  una  mica  estranya  i  es  va  començar  a  posar  nerviós.  Va  passar  pel  costat  d’una  habitació  on  va  veure  que  hi  havia  esquelets,  i  llavors  es  va  espantar  de  veritat!  Va  fugir  a  amagar-se  en  una  sala  que  va  trobar,  i  com  anava  corrents,  va  ensopegar  amb  el  gat  de  la  bruixa  que  passava  per  allà,  i  va  fer  caure  una  vareta  màgica  que  hi  havia  damunt  d’una  taula.  La  vareta, de cop i  volta, va fer desaparèixer la sala on era en Jordi, l’habitació es va tornar invisible!  En Jordi va dir:  - Què ha passat? On és l’habitació?  La bruixa es va enfadar molt:  - Què  has  fet!!!  Has  fet  desaparèixer  la  meva  sala  màgica!  Ara  no  podré  viatjar  al  futur  amb  el  portal màgic! I tampoc podré fer més encanteris!!  En  Jordi  es  va  espantar  molt  i  així  va  descobrir  que  era  una  bruixa  de  veritat.  No  sabia  què  fer,  i  llavors  va  mirar  la  seva  butxaca  buscant  alguna  cosa  per  defensar-se  de  la  bruixa,  i  va  veure  una  cosa  brillant.  Es  tractava  d’un  paper  que  li  havia  donat  feia  temps  el  seu  pare  que  era  mag.  En  Jordi  va  recordar  que  el  seu  pare  li va dir que si algun dia tenia un problema podia trobar la solució dibuixant el  que fos en aquell paper màgic.    En Jordi va agafar el paper i un llapis, i va dibuixar un caçador de bruixes. Llavors va llançar el paper  a  terra  i per art de màgia el caçador es va fer realitat. En Jordi li va dir que havia de caçar una bruixa  que  hi  havia  en  aquella  casa.  El  caçador  quan  volia  caçar  la  bruixa  no  podia  fer-ho  perquè  era  molt  ràpida,  el  caçador  va  encendre  una  bengala,  la  va  disparar  cap  al  cel  i  va  avisar  als  seus  amics.  Els  amics van arribar a casa de la bruixa i el caçador els hi va dir que havien de caçar la bruixa.   Entre  tots  van  agafar  una  xarxa,  la  van  tirar  sobre  el  cos  de  la  bruixa  i  va  quedar  presonera,  llavors  en Jordi va anar corrents amb la vareta màgica, i va dir unes paraules:  - “Pota de cabra, un, dos , tres, abracadabra”.  De  cop  i  volta  la  bruixa  es  va  transformar  en  una  noia  bonica,  de  cabells  marrons  i  ulls  negres.  Llavors  en  Jordi  va  recordar  que  a  l’altra  butxaca  hi  portava des de feia molt de temps una foto de la  seva  mare,  que  quan  ell  era  petit  havia  desaparegut.  En  realitat  la  seva  mare  sense  voler  va  beure  un  got  d’aigua  que  hi  havia  per  casa,  però  resulta  que  era  una  poció  màgica  que  estava  preparant  el  seu  marit  mag.  Això  va  provocar  que es convertís en bruixa i a més va perdre la memòria. I així va ser com  va marxar de la seva casa i va anar a viure a la casa embruixada on havia viscut fins ara.    En Jordi quan es va adonar de qui era aquella dona, va cridar als caçadors:  - Ei pareu! Que és la meva mare! Obriu la xarxa!    La  dona  va  alliberar-se  de la xarxa i va treure de la seva bossa una fotografia que tenia guardada d’un  nen  petit,  i  resulta  que  aquell  nen  era  molt  semblant  a  en  Jordi.  Llavors  va  entendre  que  era  el  seu  fill.  - Mare!!!- va dir en Jordi.    Es van fer una abraçada i tots dos van plorar d’alegria per haver-se retrobat.  La  mare  i  en  Jordi  van  tornar  contents  a  casa  ja  que  era  fosc  i  quan  van  arribar  es  van trobar amb el  pare mag d’en Jordi, i tots junts i feliços se’n van anar a dormir.  Fi            Classe dels arqueòlegs 3r B Una vegada hi havia un grup de 18 nens i nenes que eren inventors d’aparells voladors. Tenien un laboratori sota terra, on experimentaven i fabricaven màquines per salvar el món. Una tarda d’hivern, en sortir de l’escola, la Kika es va adonar que hi havia un únic núvol al cel i que feia molta calor. En aquell moment, en Joan va venir corrent avisant que havia vist algú atrapant núvols a primera hora del matí. Els inventors es van reunir i, després de molt debatre, van arribar a una conclusió: sense núvols la terra s’escalfarà i no sobreviurem. Així que van decidir anar al laboratori a investigar més sobre el que estava passant. Una vegada al laboratori, en Coque va dir: -Que podríem inventar per anar al regne dels núvols? -Una motxilla voladora, així arribarem més ràpidament al cel! –va dir en Luka. I la Maria va respondre: -També farem una armadura de metall per estar més protegits, una espasa de plasma per si ens volen atacar i una càmera minimitzadora per capturar al malvat. -Hauríem d’inventar algun aparell per respirar millor al cel!- va afegir la Silvia. Abans d’anar-se’n al cel van deixar una nota per l’Olivia i el Jack, que no estaven aquell dia a l’escola. Més tard...Olívia i Jack van veure una nota sota la taula que deia: Llavors van agafar els invents i van marxar al regne dels núvols a ajudar els seus companys. En arribar al regne dels núvols amb les motxilles voladores, l’armadura, l’espasa de plasma i la càmera minimitzadora, els dos nens veuen com els seus amics estan lluitant amb el deu Saturn, el governant del regne dels núvols, i com són capturats en una gàbia. Olívia i Jack ideen un pla, que consisteix a distreure al deu Saturn, per tal de fer-li una fotografia amb la càmera i disminuir-lo de mida. I així o van fer. Van veure el pot on estaven els núvols capturats, i van intercanviar al deu Saturn pels núvols. Amb l’espasa de plasma, van destruir la presó on estaven els seus companys i van tornar a la terra tots junts. Ja a la terra, mirant el cel, van veure que tornava a estar ple de núvols. -Som un super-equip!!!! Ho hem aconseguit!!!! – van dir tots junts. I conte contat, aquest conte s’ha esfumat. Classe dels fenòmens atmosfèrics. 4tA LA MISSIÓ: “PLANETA ETRAM”    Era l’any 23.589 a la ciutat de Paris un lloc on vivia una família que amagava un gran secret: eren super herois!!   Aquesta família vivia al barri de Montmartre en una mansió on tot era electrònic. A la porta de la casa hi havia un lector d’ulls que servia per obrir la porta. També hi havia un ascensor tele transportador que arribava fins a una base secreta. A la base secreta la família de super herois tenien un laboratori on feien experiments i una habitació amb roba per super herois. Al costat de la base secreta tenien un garatge amb vehicles invisibles, voladors i transformers. La mare de la família es deia Clàudia, el pare Elian, la filla Vanessa i el fill Àlex. Les mascotes de la família eren un gos robòtic que es deia Lucky i un llop robòtic. La Vanessa tenia una molt bona amiga que es deia Epul i l’amic de l’Àlex es deia Leo.         Un dia, pel matí, quan la mare estava llegint el diari electrònic va llegir una noticia sorprenent: “Han desaparegut tots els llibres electrònics i quadres dels museus i biblioteques de Paris”. La mare es va quedar sense paraules i va córrer a dir-ho a la seva família. La família estava dormint i es van aixecar de cop i volta. Van córrer cap a la base secreta per posar-se la roba de super herois i van connectar el radar supersònic per esbrinar qui era el lladre. El radar supersònic els hi va dir que havien sigut dos lladres; però en Lucky, que tenia un super olfacte electrònic, va descobrir que els lladres eren un soldat que es deia Nolindrog i un marcià que es deia Pedrito. Tots dos vivien al planeta Etram. La família sencera, en Lucky i el llop van pujar al vehicle transportador invisible per anar cap al planeta Etram. Quan van arribar al Planeta Etram van veure muntanyes i muntanyes de llibres i quadres per tot arreu.     De cop i volta van veure al soldat Nolindrog i al marcià Pedrito llegint tot tipus de llibres. La Clàudia i l’Elian es van apropar al soldat i al marcià i els hi van preguntar: “Per què heu robat tots els llibres i quadres de Paris? “ El marcià va aixecar el cap i va dir: “Nosaltres no els hem robat, només els hem agafat per aprendre millor el vostre idioma, el “Kindín”. La Clàudia va dir: “Què no sabeu que els llibres es poden agafar en préstec?”   El soldat i el marcià van respondre tots dos: “Préstec? Què és això?” L’Àlex, la Vanessa, l’Epul i el Leo es van mirant entre ells i van començar a riure sense poder parar.   En Lucky va començar a moure la cua i va dir tot emocionat: “Per què no els hi construïm una biblioteca?” El Llop va respondre: “Quina bona idea! I així ens podran tornar tots els llibres i quadres i no s’hauran de moure del planeta Etram”. Tots junts i amb molta il.lusió i esforç van construir una biblioteca pel planeta Etram. La van inaugurar el 23 d’abril de l’any 23.590 i li van posar el nom de Biblioteca “Clavell”.       Tots els habitants del planeta van estar super contents. A partir d’aquell moment tots els habitants del planeta Etram van poder llegir un llibre. Conte contat, conte acabat.        ​ Classe de Les Pel.lícules de 4tB
Related Search
We Need Your Support
Thank you for visiting our website and your interest in our free products and services. We are nonprofit website to share and download documents. To the running of this website, we need your help to support us.

Thanks to everyone for your continued support.

No, Thanks